El musical del Centre de Formació i Prevenció dignifica la integració social
Aquest diumenge, la Sala Cabañes de Mataró va acollir els usuaris de diversos centres de salut mental. Un grup de persones que, malgrat les seves discapacitats, van interpretar molt professionalment el musical “Mentre hi hagi peles”, que l’Òscar Constantí, educador social del Centre de Formació i Prevenció (CFP), va escriure amb cançons de La Trinca. Dos anys i moltes hores d’assajos després, tot el treball fet per una gran quantitat de persones culminava, diumenge, amb la representació d’aquest espectacle, a pocs dies de la celebració del Dia Mundial de la Salut Mental, que enguany centra la seva atenció en la lluita contra l’estigma.
Hi havia nervis, dubtes i desitjos de que tot sortís bé, però també unes ganes enormes de mostrar tota la feina feta en aquest temps.
Espectadors, entre els que s’hi trobaven familiars, amics i companys, van gaudir de les cançons de La Trinca, de les actuacions dels actors i dels seus balls, i ho van demostrar amb l’energia i la força que transmetien en els seus aplaudiments. Uns aplaudiments que es van sentir des de que els actors, encapçalats pel Raül Moreno i l’actriu professional Mont Plans, que no va dubtar en col·laborar en aquesta iniciativa, van travessar el passadís central i van entrar a escena, d’aquesta manera, desbordant alegria.
Una a una es van anar succeint diverses cançons de La Trinca, interpretades pels usuaris dels diversos centres que hi participaven: des de una divertidíssima “La patata”, fins a “Mort de gana” o “Mollerussa, mon amour”. Totes elles enllaçades amb una entretinguda i graciosa trama en la que la Mont Plans va estar d’allò més natural i còmplice amb el públic així com amb la resta d’actors.
La mitja part va donar pas a més riures de la mà del presentador que va amenitzar el descans i que va saludar al “trinco”, com ell el va anomenar, Miquel Àngel Pascual, present a la sala, així com a Joaquim Oristrell, director de la pel·lícula que es durà a terme sobre La Trinca. Va ser aquest últim qui va donar una de les sorpreses de la tarda: els actors del musical tindran l’oportunitat de sortir a la pel·lícula.
L’obra va seguir tan divertida com ho estava sent i, per acabar, un apoteòsic final on el Miquel Àngel Pascual es va aixecar del seu seient i es va introduir en l’obra participant en una actuació final inesperada a la que la resta d’actors s’hi van afegir.
La llarga durada, intensitat, força i emoció dels aplaudiments finals va ser la prova de que “Mentre hi hagi peles” va ser un èxit de principi a final, i de que els actors, així com la resta de persones que van fer possible aquesta experiència (músics, cor, tècnics..., així com el suport i la col·laboració de la Sala Cabañes) havien superat, de bon tros, les expectatives de tothom.
Uns il·lusionats, emocionats i, també, fascinats actors s’acomiadaven del que, per una tarda, havia estat el seu públic; i ho feien amb un somriure enorme i l’orgull d’haver arribat fins aquí i haver donat, a tots els presents, una lliçó de les més importants. I això, senyors, és el que fa, d’aquestes activitats que aposten per la integració de col·lectius que, de vegades, esdevenen exclosos, una part imprescindible i necessària a la nostra societat, en un intent de normalitzar la convivència del dia a dia.
